dimarts, 21 de desembre de 2010

Wiki què...?



S’acaba el 2010 i, com és lògic, amb ell un munt d’històries. Wikileaks ha estat un dels fenòmens més curiosos de l’any i va camí de perdurar en el temps... Em recorda el fast food, però adaptat al periodisme: el fast news. Un assortit de notícies ràpides, cuinades ‘tira-que-te-matas’, per a estómacs poc delicats. Però per definir aquesta fuita ràpida de notícies és més delicat barrejar mots hawaians amb anglesos: wikileaks.

El guru de tot plegat és un hacker australià, d’aspecte mig malaltís, anomenat Julian Assange, amb cert aire de nen dolent de Harry Potter. En un no-res s’ha convertit en l’heroi d’una societat faltada de Robin Hoods. En aquest cas hauria ‘robat’ documents als poderosos per lliurar-los als pobres desinformats (nosaltres). No li restaré mèrits a l’aprenent de Hood, però penso que se n’està fent un gra massa en els dos extrems de la història: no em sembla ni semidiví ni mig diable, una mica trepa, segurament; aviat treurà les memòries i després se’n farà una pel·lícula (el pot interpretar Neil Patrick Harris...).

Però, torno a Wikileaks. He llegit que aquest ‘fast news’ pot canviar el periodisme. Espero que no. Jo sóc de cuina tradicional i m’agrada el periodisme a foc lent. Wikileaks m’ha empatxat. Li he trobat a faltar la mà del periodista que depura la notícia i la contrasta buscant altres fonts. En definitiva, un periodisme menys a granel i més artesà. Potser no és tant un problema de Wikileaks, que ha fet de distribuïdor, com dels mitjans que han abocat els documents. De El País esperava una informació més elaborada, menys precipitada, més escèptica, menys sensacionalista, més contrastada... potser esperava massa. Això sense criticar l’excés que se n’ha fet: el New York Times ha ofert els documents sense tornar-se boig , al contrari de El País, que ha perdut el món de vista (ha embogit); només li ha faltat substituir la capçalera El País per Wilileaks, directament.

Però hi ha coses pitjor a la vida... L’altre diumenge, El País va dedicar la portada del seu suplement a Belen Esteban... Algú em sabria explicar què està passant? Com deia aquell: “periodisme: llença la merda i renta’t les mans”...







2 comentaris:

  1. veig que has tornat a la blogsfera, ha tingut alguna cosa a veure la inauguració del meu blog, que t'has animat???

    efectivament el periodisme en aquest país està fatal. segurament un dia d'aquests escriuré alguna cosa sobre això, també. no costarà gaire que algun mitjà em doni motius...

    ResponElimina
  2. És el periodisme o la gent? ven més la aquesta persona que les noticies de debò... i semblava que ara quan la gent sabés llegir es tornaria més intell·igent...

    ResponElimina