dijous, 31 de desembre del 2009

2009

Costa resumir un any en 365 paraules. Segurament que el 2009 passarà a la història perquè ha estat l’any en que un president negre s’instal•lava a la Casa Blanca, i poc després era elegit premi Nobel de la Pau i tirava endavant una de les reformes més necessàries dels Estats Units, la sanitària. Però, tot i que també va ser l’any que es va manar tancar Guantánamo, també són l’any i el president que persisteixen en les guerres... Econòmicament hem continuat en crisis, tot i que els uns han començat a treure’n el cap, en un any en què hem descobert que estafar 35.000 milions costa 150 anys de presó (Madoff). A veure a quant puja la minuta de Millet... Uns quants més s’han corromput aquest any també (Gurtel...). El veneçolà Chávez s’ha perpetuat en el poder, mentre el bolivià Morales ha arrasat i Hondures ha arribat a tenir tres presidents al mateix temps (el destituït, el postís i l’elegit...); mentre, Lula celebrava el triomf olímpic. D’algunes coses se n’ha parlat fins a l’esgotament i quasi l’oblit: la maleïda grip, per exemple. Amb l’any marxa gent com el Pepe Rubianes, el Michael Jackson o el Ted Keneddy, i tants altres. ETA ha tornat a matar i el govern basc ha estat ‘assaltat’ de manera antinatural (pacte PSOE-PP), però democràtica. Ha mort gent, però d’altres s’han salvat: 200 passatgers gràcies a la perícia d’un pilot que va saber amarar al riu Hudson. Aquest també ha estat l’any que Guardiola i el Barça ho han guanyat tot i més, i Pau Gasol s’ha fet amb l’anell de la NBA. Però no tot han estat èxits, també hi ha qui ha perdut coses (Tiger). I d’altres n’han guanyat (Penélope un Oscar). Hem redescobert que pagant Sant Pere canta i l’Alakrana és alliberat; tan de bo els cooperants catalans segrestats corrin igual sort... I, si es vol, aquest també ha estat l’any que Arenys de Munt s’ha fet famosa gràcies al referèndum per a la independència de Catalunya, o l’any del finançament. També ha estat l’any de l’estancament de l’Estatut. Ha estat l’any que Haidar va tornar a casa després d’emular a Gandhi. Ah! i Palestina continua sense Estat...

2 comentaris:

  1. Hola!
    Encara no havia tingut l'oportunitat de visitar el teu blog, i el trobo molt interessant... Potser, per fi i per variar, començaré a estar assabentada del què passa al món extern...
    És que, per exemple, avui he posat les notícies vàries vegades al dia, i només m'he assabentat que s'estan esbarallant Madrid i Barcelona (estrany!) per la gestió de l'aeroport del Prat i em sembla que no m'han informat de res més... ¿???/%$". Bona sort per New York!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu interès,Sònia. És només una pinzellada "del què passa al món extern...", però espero que t'agradi.
    Xavi

    ResponElimina