dijous, 3 de desembre del 2009

Un 'sinpa' mediàtic

En el fons, no som tan diferents: aquí o allà, qui no té feina el gat pentina. Una de les estrelles informatives d’aquests dies als Estats Units és el matrimoni Sahali. Els coneixeu? Ella és una Barbie Superestar i ell una mena de Costello sense Abbott. Els dos formen el duet de moda dels mitjans nord-americans. El seu moment serà efímer com un kleenex, m’hi jugo un pèsol, però mentre sigui serà i de moment és. El mèrit que se’ls atorga és el de colar-se en el sopar d’Estat que el matrimoni Obama va celebrar en honor del primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh. De fet i ben mirat, de la trobada entre Obama i Singh se n’ha escrit ben poc, sembla que el més noticiós va ser el ‘sinpa’ dels barruts.

La parella, volent o no, ha posat en escac al President; això, més enllà del rosaci interès dels fets, bé mereixeria un acte de contrició per part del servei de seguretat. No hauria de ser possible que un país que ha vist assassinar a quatre dels seus presidents cometi badades d’aquesta índole.

Però les escletxes de seguretat del President només han servit d’excusa perquè tots els mitjans, seriosos i no tant, hagin pogut sucar pa en la notícia i ràpidament s’oblidin de la part més tècnica per centrar el punt de mira periodístic en el morbo i en l’estranya parella protagonista.

El matrimoni jura i perjura que van ser convidats a la festa, però la Casa Blanca ho nega. De moment, els Sahali ja han sortit a la NBC i han explicat la seva versió dels fets que, sigui dit de passada, no s’aguanta per enlloc. Cada vegada agafa més força la teoria del ‘reality’: segons sembla, el show forma part d’un programa del canal Bravo i la parella va ser enxampada fa un temps intentant fer el mateix en un altre sopar d’Obama, en aquest cas amb menys sort. De fet, només cal acudir al facebook de Michaele Sahalin per acabar d’entendre l’espectacle (http://www.facebook.com/album.php?aid=125305&id=101907941877). De moment, ja han tingut el seu minut de glòria, potser i fins i tot corren millor sort que els Heene, la família que va inventar-se que el seu fill s’havia enlairat dins d’un zepelí casolà.

He de confessar que només saber la notícia vaig pensar que darrera dels Sahali hi havia el ‘follonero’ de Salvados...

2 comentaris:

  1. Felicitats per l'estrena, pel títol i pel contingut del teu primer post. Benvingut al món blogger. Et segueixo des d'un país petit...

    Cesc

    ResponElimina
  2. La mida no importa... o això diuen. Gràcies, Cesc!

    xavi

    ResponElimina