dilluns, 7 de juny de 2010

"Que se'n vagin de Palestina!"



Potser perquè em vaig fent gran, però una de les coses que em van cridar l’atenció dels Estats Units és la consideració als periodistes veterans. Aquí és fàcil veure l’informatiu estrella d’una cadena presentat per un/a periodista d’edat avançada. Suposo que entenen que l’experiència és un grau. El cas català és ben diferent. Fa temps que presenciem impacibles com els principals (i secundaris) diaris del país prejubilen les veus de l’experiència per estalviar-se uns dinerons i contracten mà d’obra barata a les portes de les universitats: -et dono un caramel si em dirigeixes el dominical... Llavors, qui fa el relleu? L’equilibri està en el combinat de veterans i joves, els uns formant als altres. Si jubilem els primers abans del traspàs de coneixements estem empobrint la professió i fent-li un flac favor.

El cas de l’Helen Thomas és ben diferent. La degana dels periosites que cobreixen la informació de la Casa Blanca ha ‘caigut’ per dir el que pensava. A la dona, que ja té 89 anys, li van posar un micròfon al davant quan sortia de la roda de premsa de després dels atacs d’Israel a la flotilla humanitària, a on van morir nou persones. La periodista, que amb l’edat deu haver perdut la capacitat de falsejar l’opinió per ser políticament correcte, va respondre: “què se’n vagin de Palestina!”, referint-se, clar, als israelians, i recordant que ocupen un lloc que abans havia estat dels palestins. Després, vist l’enrenou que les seves declaracions van provocar, la periodista s’ha disculpat i ha recordat que aquesta història només té un final possible: el de la convivència pacífica dels uns i dels altres. Però ja no ha estat a temps de frenar la maquinària del lobby jueu i ha decidit jubilar-se abans no la jubilin.

Jo crec que una persona de 89 anys ja té el dret adquirit de dir el que li vingui de gust sense capficar-se massa en la correcció política.

La degana periodista, que conservava fins plegar el privilegiat seient del mig de la primera fila de la sala de premsa de la Casa Blanca, preguntava fa uns quants dies en roda de premsa al President Obama: -“President, ¿quan marxarem d’Afganistan? ¿per què continuem matant i morint en aquell lloc? I no ens vingui amb ‘bushismes’.

Ara els presidents dels Estats Units estaran més tranquils sense les punyents preguntes de l’Helen Thomas, però el periodisme hi haurà perdut molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada